El consistori de Girona, en un acte de protesta contra la violència masclista.
Atalanta va ser abandonada a la muntanya Parteni pel seu pare, que només volia descendència masculina. La seva condició de ser lliure es va imposar a un entorn hostil. Per la consciència d’aquesta condició va poder viure com va voler. Aquesta idea que homes i dones naixem lliures, com sosté Étienne de La Boétie al seu Discurs de la servitud voluntària, fa recaure en l’estructura la desigualtat entre tots dos, prolongada en els segles. Per això, molts fronts es rebel·len quan s’intenta fer passar per natural el que és artificial, és a dir, la dominació masculina de la societat i el que se’n deriva, per exemple la violència contra les dones. Aquest mes ha esclatat a la cara del nou Govern espanyol sense que cap dels seus membres mogués les pestanyes.
NO ES POT fer bandera de la llibertat i, quan s’ocupen els espais de l’Estat, no actuar amb la deguda diligència, ja que aquest és el seu deure respecte a les ciutadanes especialment, perquè elles són les que posen la seva vida encara que no només elles pateixen la violència masclista. En el seu programa electoral, el PP anunciava: «Definirem i desenvoluparem estratègies específiques per a la protecció de grups especialment vulnerables, singularment menors i dones». Sumem quatre dones assassinades per violència masclista i uns quants anys escoltant del PP la necessitat de canviar la llei integral contra la violència de gènere sense que la ministra Ana Mato hagi esbossat com pensa abordar el que considera «prioritat de les prioritats» -ho seria en qualsevol ministeri que registrés 60 morts- i defineix com a «violència en l’àmbit familiar». Tampoc en el segon nivell del seu ministeri sembla haver-hi encara cap persona encarregada del dossier. Tampoc Mato respon a preguntes.
L’opacitat és precisament una aliada històrica de la violència. En té d’altres. En aquest moment, el temor a reproduir el títol -només el títol-del clàssic de Lenin Un pas endavant, dos passos enrere. De l’assumida gairebé també com natural devaluació de l’Estat surt un monstre de nom Cuidi’s de Vostè Mateix que devorarà moltes dones maltractades. Les deixarà sense refugis físics, psicològics i morals. Volem saber la llista i per què. En línia amb una visió tècnica de la lluita contra aquesta violència, que tot ho fia a una llei com si en joc no hi hagués una relació de poder, quedaran vacants altres espais.
No hi haurà barreres per plantar tota mena d’herbes. Les que consideren violència només la seva part extrema i evident: l’assassinat. Com es va arribar fins aquí té explicacions i motivacions allunyades de termes com discriminació, desigualtat i dominació. Les herbes adobades amb la convicció que s’està davant un problema d’un altre temps, altres cultures, religions i capes socials. Que els assassinats augmenten en paral·lel a la pèrdua del principi d’autoritat, que, casualment, vinculen amb l’exercida tradicionalment pels homes. Les herbes que entelen les normatives per lluitar contra aquesta violència.
Com a colofó, els guardians del jardí fan una pirueta salvatge que s’acarnissa amb els cadàvers de les 60 assassinades el 2011 amb la culpabilització de les dones per no denunciar els maltractaments o la visió en tarifa plana de totes elles com males mares manipuladores. Que surti ja la ministra per dir cap on va i quin contingut tindrà Igualtat. La situació és insostenible dins i fora d’aquest àmbit familiar que sembla resultar poc familiar a la política. ¿Parlarà de llibertat?
